Aquest article analitza des d'una perspectiva crítica en quina mesura el segon període directiu del Centre Nacional de Memòria Històrica colombià, comprès entre els anys 2019 – 2022, ha contribuït a la construcció, preservació i promoció de la memòria sobre la història recent de la violència al país. Per assolir aquest objectiu, la investigació aborda la conceptualització de la memòria històrica i pren com a perspectiva teòrica les polítiques de la memòria que proposa lestudi contextualitzat de les accions polítiques dindividus o institucions que busquen determinar com ha de ser recordat el passat. Igualment, es va adoptar una metodologia qualitativa a través de la qual es van seleccionar i recol·lectar dades de l'anàlisi de contingut i de discurs a partir d'un seguit d'informes publicats pel CNMH, articles de premsa i d'un cas judicial. Les troballes empíriques demostren que hi ha un biaix polític en el perfil directiu afí a ideologies negacionistes del conflicte promogudes pel partit de govern del mateix període, i que afecta la construcció de la memòria històrica en no garantir la participació de les víctimes ni la realització del dret a la veritat.